dilluns, 1 de maig de 2017

CAP DE SETMANA REBONIC


 Amb ulls oberts mire la llisa paret grisa.
Tanque els ulls, però continue veient la llisa paret grisa.
I llig: " Viure és repetir els actes quotidians una vegada rere l'altra. No esperes res més, fracassaràs i una buidor et fagocitarà".

Amb ulls oberts mire la llisa i perfecta paret grisa. Hi ha gravats en renglons invisibles tots els llibres vostres -poetes, narradors- que no mai adquiriré. Amb l’índex seguisc els títols, les línies, versos subtils, la paginació, aquelles expressions imaginàries, belles, a caprici volubles per a mi.

Tanque els ulls, però continue llegint-vos tot i que no mai us posseiré. Tinc prou amb el bategar d'allò que viviu, que imagineu, també allò que en les vostres vides desitgeu, però no existeix.
Als vostres llibres llig la meua pròpia vida, que sé poc diferent de les vostres, tot i els distints llocs per on caminem..

Amb ulls oberts llig aquesta solitud; i ella em mira com una llisa paret, tranquil·la, on escriviu allò que no mai us compraré disfressat de paraules. Llig allò que, en silenci, jo ja sé.

És indiferent que, en aquest cap de setmana rebonic, òbriga o tanque els ulls, perquè  continuaré llegint-vos en la llisa, ordenada paret.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir