diumenge, 11 de setembre del 2011

Antropomorfisme del príncep: Desolació


A 11 de setembre som al bosc Jana i jo.

Sota la pineda ens hem aturat i sobre un caixó m'he posat a escriure una petita nota, un bocí trist mentre el sol crema ja la terra. Jana em deixa als peus pinyes i Bach ens acompanya; el braç les llança i les porta novament.

Seu, Jana!, seu -li dic- mentre les formigues em recorren la carn dels braços i em pessigollegen aquesta tristesa.
Davant de l'espectacle Jana s'ha aturat i ha perdut l'afany d'explorar.

M'he recordat de la solitud i pena d'aquell dietari del poeta César Simón.

Penjat d'un fil d'aram un xarnego immòbil; nosaltres dos som espurnes i ganivets alhora.
En aquella mirada s'hi amaga tota la desolació del món, tota.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Ja no feu literatura, us heu convertit en ella. Una abraçada.

Josep Manel Vidal ha dit...

Una abraçada, príncep.

Príncep de les milotxes ha dit...

Abusar dels indefensos siguen animals, animals humans o d'altres éssers vius sempre és allenegable.