dissabte, 22 de gener del 2011

Lletra d'hivern



Mireu-me tots -vosaltres que podeu-, llegiu-me amb els ulls que no òbric jo.

Tan sols em resta el pensament, au jove que encara m'allibera. Però a cada estona el camí se'm recaragola més i més i una boira densa m'acovardeix, callada mort de les neurones.
No puc parlar-te fill, ni dir-te allò que en més d'una ocasió he pogut pensar. És per això que ho vaig escriure en aquest blog que, tanmateix, podríes no visitar.
Ara bé, si és el cas que ho lliges, -perdut per a tothom i ja ignorat per la meua pròpia ment- vull dir-te que t'he estimat com la molsa agafada a les branques de sureres, com les pedres dels camins que especifiquen meravelles i paisatges.

Estimat fill, projectat en una barcarola de futur, m'he vist al racó d'un silló tot suportant els capvespres solejats sense memòria. I m'agafes el somriure de les mans per conduir-me a la taula on minve, i calle i sec: hi sóc com l'humil got mig buit d'aigua, i prou.
Penell de dura carn ben solitària, al voltant del cor m'enganxes tovallons per nodrir-me d'esperança.

Tindrà peresa i pressa -imagine- en acompanyar-me a la sala d'estar?
Serà un solitari sacrifici acostar-me la cullera, tan ocupat per família, lectures i treball?

Vet aquí el que he esdevingut, una milotxa de cor estrany, per fils i vents embolicada...

Quin senyal em deixaràs, si no comprenc tots els llenguatges que he viscut i escrit?

La inèrcia de la carn demana el teu contacte, encara udola el primitiu batec de l'animal.
I tot allò que em resta de bondat és petita espurna al fons dels ulls: oculta i instintiva es remou al calaix de llum que, d'infant, vaig desar-te en la mirada.

Estimat fill, als atzucacs profunds d'aquesta pèrdua, quan sóc vinclada branca seràs també estimat.



Agrair la fotografia a Xevi Varela.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 12 de gener del 2011

Un ofec, dues perspicàcies i una excel·lència



                                       Ja no m'estimes? M'entristiré com les roses dures, seques, d'hivern.

Al llit de mort recordà que amb una amiga hi hagué un abans i un després. No mai va creure que les seues paraules hagueren estat un bisturí. Volgué analitzar els fets; feia temps que els sentits s'havien desentés d'ell, però secretament el cervell encara li ordenava escriure al blog. Aleshores conclogué que tot havia estat un problema de textura en la dermis.
Plorà amargament per totes les paraules perdudes: aquella planta s'assecà, no mai més hi aparegueren delicades roses.

Al costat d'aquest ofec arrelat, dues pespicàcies de Cioran amb pinzellada poètica; la primera, treta de L'inconvenient d'haver nascut i la segona de El malvat demiürg :

1/ "Vers una saviesa vegetal: abjuraria de tots els meus errors pel somriure d'un arbre".

2/ "Frase d'un captaire: Si es resa al costat d'una flor, creix més de pressa".

I l'excel·lència.


Agrair la fotografia a Wilsoke.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 11 de gener del 2011

Un respir , dues estupideses i una boutade



A la fi, m'ha arribat el llibre tan esperat: Poesia completa d'Anna Akhmàtova, Edicions de 1984, 26 €.
El vaig demanar 18 de desembre de 2010 i La casa del Libro em digué que estava descatalogat; l'he tornat a demanar a Proa i avui...
El paladejaré entre exàmens, feines de casa i d'altres papers.

Al costat d'aquesta joia llargament ajornada, les estupideses de Cioran tretes de L'incovenient d'haver nascut :

1/ " EL que fa més dolents encara els poetes dolents és que sols lligen el poetes (com els filòsofs dolents lligen només filòsofs), mentre que traurien més gran profit d'un llibre de botànica o de geologia. Un sol s'enriqueix freqüentant disciplines allunyades a la seua. Això sols és vertader -ben entés- en els dominis on el jo fa estralls".

2/ "Res més abominable que el crític i, amb més raó, el filòsof que hi ha en cadascú de nosaltres: si fóra poeta, reaccionaria com Dylan Thomas qui, quan es comentaven els seus poemes en la seua presència, es deixava caure a terra i es lliurava a convulsions".

La boutade de Cioran treta dels Sil·logismes de l'amargor:

"Tota experiència profunda es formula en termes de fisiologia". I vostés em perdonaran, però el primer que he pensat ha estat si ho hauria escrit mentre estava cagant...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 10 de gener del 2011

Poesia i Rebaixes: de quines coses?


Demà inicie el treball. He tastat unes vacances de nivell. Sóc una persona afortunada.
Ja he dit quines han estat les meues despeses nadalenques, la meua felicitació d'any nou i tan sols em resta treballar.
La meua roba de batalla: un jersei pulligan negre de fa 7 o més anys, pantalons menjats pels talons i sabates marrons de pell girada. Procuraré no oblidar-me del cap.

Demà toca parlar del pas de la filosofia platònica a l'empirisme de David Hume. Com puc comprimir tantes vides, paraules i històries en 55 minuts? Això és de bojos!
És la mateixa sensació patida en dirigir-me cap a una llibreria i agafar de la prestatgeria l'obra poètica d'un autor/a per 58 €. Com gosa el mercat posar preu a tota una vida gravada en paraules?


Estem una mica bojos, ben cert. però no oblidem que una de les vertaderes bogeries viscudes quasi accidentalment és la crisi econòmica actual. Darrerament s'intenta camuflar amb el futbol, la loteria, més futbol -opi del poble pobre (o ric, qui ho sap?)- també amb programes de vides de persones obscenes, cine tou per a encefalogrames plans, 0,  una programació fem-fum que contamina per sota i per dalt: en què heu transformat l'aire Leire?
Un ramat d'hipòcrites i polítics penells, espavilats, vividors negocien sobre l'edat de jubilació del ciutadans, dels altres... ells no entren en el sac.
Quina vergonya em fan!
Empren un sedàs doble, una diferent vara per mesurar. 
Tan sols em resta veure a "la caixa boba" les REBAIXES- més opi per als pobres-.

Haurien de fer exercici d'humilitat i justícia social i solidària.
Anul·lar tots els privilegis que tenen: sous, percentatge de l' I.R.P.F, dietes, transports, sou de jubilació, etc.
Aquestes esdevindrien unes VERTADERES REBAIXES. Allunyats d'aquest vampirisme, després podríem continuar parlant de l'autèntic servei al Poble.
També de Poesia.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 7 de gener del 2011

Estats, pirates i botins.


Com diu l'amic Josep Porcar d'on he agafat la informació -i m'agradaria que qualsevol que pogués veure-la i escoltar-la- la llegira i la mirara, em faig eco de les paraules d'una de les ments més lúcides, clares i que posa els punts sobre les "is" el Professor Arcadi Oliveres.

Cal informar-se bé, per exigir mesures autèntiques de Justícia i no aquestes almoines que donen els Estats a les poblacions oprimides i explotadas amb el consentiment dels grups de pressió. Aquests Estats no representen la Veritat , ni la honestedat. Són vampirs al millor postor.

Correu la veu, que un altre món és possible.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 3 de gener del 2011

Tombes


No penseu en una cosa tètrica i trista. No és el primer pensament de l'any nou que he tingut, però m'agrada la paraula. És un bon títol per a un nou poemari.
Imagineu, imaginaré...


- Escrit utilitzant BlogPress.