divendres, 11 de setembre del 2009

Com construir un article per al blog


- Una condició necessària és desentendre's de la rotació terrestre.

- Cal tenir un Jo potent, animós, adobat tant per les fletxes del sol, com per les tempestes; aquest Jo exigeix una impermeabilitat a opinions devaluades, també a l'oblit voluntari dels prestidigitadors saberuts "on i off-line", de paper maixé i/o reciclat dels noticiaris de moda, reeixits.

- Obrir la plana blanca d'una editorial inexistent que et regala llençols d'esperança; per agulles tindràs lletres i no deixaran cap senyal de pressió sobre la peça, siga poema o prosa.

- A cada moment cal interioritzar que l'autoritat més extrema i exigent és qui et mira davant l'espill: el Jo que t'habita en l'ombra.

- Pensa, a cada paraula gravada, en una persona que t'estima, que creu en tu per com vius, pel que fas i dius.

- No tingues mai cap pressa en publicar article rere article; si t'atabala aquesta síndrome visita les estacions de ferrocarril; allà esfullaràs flors que llançaràs a l'acer fred, també humà, de les vies que et volen triomfador. Tan sols així, captaràs la trèmula inquietud de les ànimes.

- Parla amb la pluja i el sol; agraeix el teu propi envelliment i espera bellesa i veritat de les persones que t'envolten. Tu no tens el privilegi de l'autèntic art.

- No sigues impacient per les etiquetes; ni facebook, ni tuenti, ni technorati et regalaran paraules de vida; aquestes estructures no fan les persones, ni valen una mirada neta.

- Escriu perquè tens un projecte que l'has rebut gratuïtament dels altres; no els defraudes, ni malverses l'herència que t'han donat.

- No penses que habites en un guaret permanent; sota les tiges seques encomana't a les dríades i les fades: un aigua fabulosa nodrirà la teua fe confusa.

- Treballa, somia i, perquè vius, aleshores escriu. Aliena a les modes, en la teua carn arrelarà una felicitat indestructible.

- Comparteix allò que escrius: és l´única forma de guarir-te de la pròpia ceguesa.


Josep Lluís Abad i Bueno

Imprimir

3 comentaris:

Unknown ha dit...

molt bé, ho tindre en compte

Príncep de les milotxes ha dit...

Moltes gràcies Rafa, Vilaveller?
Açò ho escric perquè no se m'oblide a i mateix...

Una abraçada...

Carmen ha dit...

En esta entrada he trobat magníficament exposats molts dels pensaments que de vegades m'assetgen sobre l'activitat bloguera.

Enhorabona pel teu bloc.