divendres, 22 d’agost del 2008

Notícies, ¿verdaderament importants?


El meu pare, avui, s'ha aixecat prou de matí; li he donat la ràdio i , més tard, m'ha comentat que s'havia fartat de plorar per totes les desgràcies escoltades (accident d'aviació en Madrid), per les morts sense cap sentit que cada dia assolen famílies senceres, i per la sensació de no poder fer res. Per aqueixa tristesa que, anònima, plana en algunes vides. Jo quasi ni sent la ràdio, ni veig la televisió, ni llig els periòdics. Estic de vacances completament, car donar-li vida al blog és un plaer. Aquest estiu volia seguir les Olimpíades, però aquest propòsit, de poc m'ha servit; les he ignorades, definitivament, i mira que m'agrada veure tot el treball, ocult i bellesa que s'amaga rere els cossos. Al capdavall sembla que els humans som banals i molt poca cosa. Desconec el que ha costat tota la pompa de la inauguració dels Jocs de Pequín, una salvatjada d'ostentació, comparat amb la pobresa del món, de la mateixa Xina profunda. Després mon pare m'ha dit que el passatge d'uns vols astronàutics ja és tot complet, a raó de 3.000.000 d'euros. Que algunes parelles estan molt contentes de ser les primeres en realitzar aquest vol. I què voleu que diga: més del mateix, que alguns melics puden.
Alguna cosa no funciona a la Terra i, potser, aquest abisme que separa els humans entre ells, és un gran símptoma que massa coses no van bé. Els/Les polítics/ques, empresaris/àries, les institucions monetàries que, moltes vegades, juguen amb els diners dels altres i especulen, els/ les comerciants, botiguers, els ciutadans i veïnes, què haurem de canviar als nostres cors perquè la veritat i la justícia siguen la moneda per poder relacionar-nos.
¿Sona l'escrit com d'un pobre somiatruites?
Aleshores, em pregunte moltes vegades per què paga la pena veure els telenotícies o llegir els periòdics, si sembla que aquest antic poder s'ha quedat narcotitzat i, els Pantagruels que el consumim, quasi no podem fer res... perquè dolçament ens han preparat l'algamat camuflat amb sorbitol per tranquilitzar-nos el pàbul de la nostra trista consciència.

¿Què en penseu, amigues i amics? ¿ On tenen segrestades les autèntiques notícies que ens posarien de punta tots els pèls?


Josep Lluís Abad i Bueno


Agraír la fotografia a Galería de Objectives vs Happiness