dilluns, 4 d’agost del 2008

Carta al faroner.

Estimat amic:

Ja fa temps que no ens veiem i he de dir-te que et note a faltar. Espere que les les sirenes del càmbric hagen insuflat coratge a les teues dèries i, d'aquesta forma, carregues les bodegues del vaixell per la nova temporada i vida que t'espera. A la Plana ara tot és sol, suors de sal i calor; i als capvespres "els esclaus" són, un cop més, menystinguts per la nostra clara espècie, anomenada humana. El meu estiu és rar; m'he agafat una pluriocupació de xofer i, aleshores, sóc una mena de reiet de la carretera. Però tu ja saps, que el meu volant em duu cap a horitzons on pasturen daines i, amablement, brunzeixen pixavins multicolors i abelles. És la meua escapatòria personal.
Desitge que l'aigua de la deu, el pa d'aquells passats templers i les móres fresques t'acompanyen.

Una abraçada.

Josep Lluís Abad i Bueno